A Silla, es coneix popularment com la “Dansa dels Porrots” a causa de l’arma que porten els dansaires. És una dansa grecoromana dels segles XVI – XVII, també coneguda com a “Dansa dels Alcides” i així apareix en els programes de festes de Silla publicats en els diaris valencians del segle XIX i en els mateixos llibres de festes de principis del segle XX.

Alcides és el sobrenom d’Hèracles, personatge de la mitologia grega, anomenat Hèrcules pels romans. Va ser l’heroi del treball i de l’esforç, se’l considerava el primer competidor i vencedor de totes les competicions olímpiques, a més de ser adorat pels gladiadors i soldats. En les obres d’art se’l representa com l’ideal de la força viril, amb uns membres musculats, ferms i duros, amb expressió seriosa, barba caragolada i coll curt. Anava previst habitualment d’un gran garrot i vestit amb pell de lleó. 

És evident que el nom dels dansaires, l’arma que utilitzen, i l’estètica en el primer terç del segle passat, amb barbes i perruques, a més d’una vestimenta imitadora de la indumentària romana amb el 6 símbol de la corona de llorer portada al cap, són elements suficients per afirmar la idea que ens trobem davant una representació simbòlica del personatge d’Hèrcules, amb la pretensió d’enaltir els valors que li van ser atribuïts: la força i la valentia. Aquests valors es mostren en l’execució de la dansa, amb la realització de vertaderes exhibicions de força i habilitat – les escenes dels salts – de caire atlètic, amb l’adopció per part dels dansaires d’un semblant seriós i mostrant les parts del cos presumptament musculades i amb tensió.

Actualment la dansa és interpretada per grups de huit dansaires cadascuna, número més habitual des de primers del segle XX; però des dels anys 1960 fins a 1986, quasi sempre havia sigut interpretada per deu dansaires.