L’execució de la dansa al so de la dolçaina i el tabalet, està conformada per diferents escenes que a la fi més aviat resulten quadres d’una especial plasticitat, tot i que els dansadors formen figures estàtiques, tensionant els músculs, i mostrant uns rictus seriosos.  Ahi podem trobar el mateix llenguatge que utilizen els Porrots, descrivint-los per ordre d’execució sota les denominacions següents: 

“Passot“: es correspon amb els desplaçaments que els dos bàndols de Porrots, disposats en dues files, fan entre escena i escena, després del moviment dels peus a la desfilada inicial. 

“Costat“: consisteix en desafiar-se els dos bàndols de Porrots, disposats de costat en dues files, mirant-se de gaidó o de fugida, descansant amb una mà el porrot per davall i recolzant l’altra mà a la cintura amb el colze flexionat. Per a executar aquesta escena, els Porrots formen primer una sola fila portant el porrot al muscle, i després es despleguen formant dues files que s’intercanvien sengles vegades, anomenant-se aquesta modalitat “costat i costat”.  

“Genoll“: els dansadors d’una fila recolzen el peu dret sobre el genoll esquerre dels dansadors de l’altra fila, mentre aquests alcen el bastó amb els dos braços i els altres els hi responen assenyalant-los al rostre.  

“Barba“: els dansadors d’una fila, una mica atxupits, amenacen els altres amb el porrot adreçat cap al mentó d’aquests, mentre flexionen la cama esquerra i deixen l’altra totalment estesa. Els altres dansadors els reben defensant-se, alçant el porrot sobre el cap dels agressors, amb la mateixa flexió de cames, però totalment drets.  

“Braç“: les dues files de dansadors es disposen a mesurar les forces i col·locant-se de costat, s’agafen els braços, obrint les cames amb total tensió muscular, mentre alcen el porrot al braç lliure, desafiant-se mútuament amb la mirada.  

 “Navaixa“: els dansadors es repleguen adoptant una actitud defensiva, després d’haver comprovat la igualtat de forces, i flexionats es desafien, mirant-se de gaidó i recolzant el porrot a la cintura; mentre els dansadors d’una fila, estenen totalment la cama esquerra i flexionen la dreta doblant el genoll; i els de l’altra fila adopten la mateixa flexió, però a la inversa. Sens dubte, un presumpte xoc de sengles filades enemigues amb la posició del porrot constitueix una bona amenaça per a dissoldre les intencions de llurs contrincants. 

“Senyals“: una de les filades de dansadors es disposa donant l’esquena a l’altra, i, acatxats i deixant el porrot a terra, dobleguen el genoll esquerre cap avant i deixen l’altra cama totalment estesa cap a darrere, mentre mantenen doblat el braç dret darrere de l’esquena i assenyales amb el braç esquerra a l’espectador. Mentrestant, els dansats de l’altra filada alcen els porrots amb els dos braços flexionats lleugerament, doblegant el genoll esquerre cap avant i deixant la cama dreta estesa cap al darrere. 

“Pegar i pegar“: totes les amenaces conduïxen a una lluita entre dues parelles de dansadors que, en un espai lliure que deixen sengles filades, simulen barallar-se deixant els porrots a terra. Els dansadors de les dues parelles estenen els braços cap al darrere, i menejant les mans en continu moviment, corren fins al lloc on es troben per a simular una lluita cos a cos. Flexionats uns sobre els altres, els que reben l’agressió van movent tremolosament les mans mentre els altres, tancant el puny dret i tremolant-lo, simulen agredir al contrincant sobre el rostre.  

Posteriorment els agredits passen a ser els atacants, adoptant totes dues parelles la mateixa posició. Mentrestant, la resta de Porrots contemplen la lluita i romanen estàtics alçant les claves amb els dos braços sobre els seus caps, preparats per a qualsevol eventualitat. 

“Bot a la cintura“: les dues parelles de dansadors que duen el pes de la lluita entre el dos bàndols, es disposen a fer una exhibició de força i habilitat. Ací són dos dansadors els qui, mantenint el moviment tremolós de les mans cap endarrere, es llancen cap als altres dos que, sense menejar-se, els reben de peu, acabant aquells asseguts sobre la cintura d’aquests. Mentrestant, els dansadors que romanen a peu dret acusen els altres assenyalant-los el seu rostre, i els asseguts a la cintura dels acusadors estenen els braços horitzontalment sense respondre a l’acusació deels seus enemics. 

“Bot a l’esquena“: amb el mateix desplegament i disposició, els atacants tornen al seu lloc i s’abalancen novament contra els que romanien de peu, però ara aquests es disposen a rebre els atacants flexionats i mostrant l’esquena perquè els agressors se’n pugen, recolzant una cama sobre la del contrincant i l’altra, en posició flexionada, sobre l’esquena dels agredits.  Els dansadors que se’n pugen a l’esquena, alcen el porrot amb el braç dret totalment estés, mentre que els que reben la suposada agressió, aconsegueixen assenyalar-los amb el dit cap amunt. Aquesta escena és un altre quadre de difícil execució i una altra demostració de l’habilitat i la força dels dansadors. 

“Bot a dalt“: finalment, seguint la disposició dels dansadors en l’escena anterior, els atacants tornen altra vegada al seu lloc, i després de tremolar les mans els dos dansadors que executen aquest bot s’abalancen contra els altres dos, mentre aquests, sense desplaçar-se del lloc, els reben de peu i els agafen de les cames per alçar-los. Els atacants es mantenen sobre els muscles dels altres, agafant-se amb les mans, i estenen completament les cames. Potser siga aquesta escena la més difícil de la dansa, ja que, d’una banda, els que reben el pes dels altres dansadors han de mantenir-se estàtics i suportar durant uns segons tota la descàrrega del cos de l’atacant, mentre aquests han de mantenir totalment estesos i en tensió les seues cames i braços.