La setmana passada, l’alcalde de Silla Vicente Zaragozá, i el fill de l’escultor Paco Prima van visitar el magatzem municipal on l’equip de restauració Noema ha realitzat els treballs de restauració del monument al llaurador, que tornarà a ornamentar el nostre poble després de 25 anys. Malauradament, el creador de l’obra Paco Prima, va faltar durant la pandèmia, concretament el passat 20 d’abril, i no podrà veure acabada la seua obra i el nou emplaçament. Un projecte molt il·lusionant per a ell, que es sentia molt orgullós de què malgrat el pas del temps, l’estàtua del llaurador fóra recordada amb tanta estima per totes i tots els sillers.
Hui, s’ha reunit a l’alcaldia l’equip tècnic de l’Ajuntament de Silla per perfilar els detalls de com serà l’acte d’inauguració així com l’homenatge i l’exposició que es realitzarà al voltant de l’escultor Paco Prima amb la intenció de que totes les persones de Silla menors de 45 anys, coneguen millor l’autor i la seua obra així com la importància en la memòria col·lectiva del monument al llaurador en la societat de Silla.
L’alcalde de Silla Vicente Zaragozá ha destacat que «hem decidit que quan pugem fer la inauguració del monument, es faça també un homentage a Paco Prima i les seues obres. Paco se’n ha anat en uns moments difícils, on més dur ens golpejava la pandèmia, però estic segur que allà on estiga estarà molt content de veure com la mítica escultura torna a ser protagonista al poble»
El monument al llaurador va ser construït allà pel mes d’agost de 1975 i es va invertir en la seua instal·lació la quantitat d’1.800.000 pessetes de l’època.
Durant 20 anys, el monument va presidir l’entrada de l’esplanada del Parc, fins que va ser retirat per fer les obres d’urbanització de la plaça del Mercat Vell i l’entaulellat del passeig de les palmeres. Acabades les obres el monument mai va ser retornat al seu lloc i es va quedar en un magatzem municipal, durant 25 anys.
Un monument progressista
El monument escultòric està integrat per una escultura central de 2,40 metres d’altura, llaurada en bronze, representant la figura humana del llaurador en plena joventut, en posició alçada, mantenint en la mà esquerra el clàssic lligó; la mà dreta en la faixa sobre el maluc, donant suport al cos sobre la cama dreta, flexionant la cama esquerra i el cap girat mirant l’horitzó amb la mala cara pel cansament i la llum.
Dos alts relleus d’un total de 10 metres de llarg per 2,45 metres d’altura i 0,40 metres de gruix, amb un pes de 32 tones de marbre blanc de Carrara, representant el passat i el present del poble de Silla.
El passat és un alt relleu on es plasma el moment socioeconòmic i cultural, prenent com a element fonamental la família agrícola. En aquesta integració es representa el llaurador com a únic eix de l’economia familiar llaurant la terra amb l’arada romana i el majestuós cavall de cultiu valencià.
La dona està en actitud passiva recollint el fruit de l’esforç de l’home mentre el xiquet està en actitud de seguir la tradició del pare, únic món que se li ofereix com a perspectiva de futur i d’esquena a qualsevol altra alternativa existent en la societat.
En la narració de l’alt relleu del present intervenen, com a punts de concordança, els mateixos elements fonamentals que en el relleu anteriorment esmentat. Ací la família pren una representació menys integrada, més individualitzada quant a la personalitat pròpia dels personatges.
Els mitjans canvien. El llaurador substitueix el cavall i l’arada romana per la xicoteta mula mecànica. L’actitud vigorosa del relleu anterior, solcant la terra, queda representada per una altra més còmoda i freda.
La dona és representada en actitud activa i més independent, mentre el xiquet camina immers en el seu propi món, que li permet albirar majors possibilitats.
