Patrimoni Arquitectónic
![PGH58828 PGH58828](https://www.silla.es/wp-content/uploads/elementor/thumbs/PGH58828-scaled-p9520jmfhw2lpfr8zwml4tqdgc6fsafo03k1jcf6o8.jpg)
Es tracta d’un antic palau que conserva la volumetria i façana primitiva, amb una ornamentació senzilla. Fou manat edificar al sequer de les antigues almàsseres comunals per D. Francisco Niederleytner Zamora, propietari de l’empresa “Abonos El Toro” com a residència familiar. Al 1918 fou permutat i entrà en funcionament el Col·legi-Asil de les Monges de Sant Vicent de Paül, funcionant finalment com una escola de xiques.
![PGH58795 PGH58795](https://www.silla.es/wp-content/uploads/elementor/thumbs/PGH58795-scaled-p9523gwcrc2ptribx64sw35zzhrjqe1lqkmfac33bc.jpg)
Obra de l’arquitecte Vicent Gascó Masot. Es tracta d’una de les poques construccions de l’època que es conserven, edificada per voluntat del rei Carles III com a seu de la casa de postes (correus) i el primer ajuntament borbònic, encara que fou acabada, i així figura en la orla commemorativa, en temps de Carles IV (1794). La simetria de la façana, l’ordre i la proporció dels buits, l’ús de la pedra en motllures, les baranes dels balcons, ràfec de coberta, tenen un gran valor com a exemple únic d’edifici neoclàssic. Va ser privatitzada a les darreries del segle XIX, ocupant l’oficina de telègrafs fins la dècada de 1970. Va ser adquirida per l’ajuntament en 1994, estant rehabilitada per a oficines municipals.
![](https://www.silla.es/wp-content/uploads/2020/06/4650_ca-ES_image006.jpg)
Principis s. XX Edifici construït sobre el primer hostal de Silla, ja documentat al segle XV com “hostalis plasea”, al segle XVII com a “Hostal de Sant Andrés”, i al segle XIX com a “Mesón de Don Juan Julián”. Posteriorment, a l’hort adjacent s’acollirà el cinema d’estiu que, al 1940 encara conservaba el safareig i la sènia originals.
![](https://www.silla.es/wp-content/uploads/2020/06/4651_ca-ES_image006.jpg)
Coneguda també com a La Casa de les Catarres, fou abans l’antiga fleca i tenda de La Senyoria, funcionant al Segle XIX com a Taula de Prèstecs i seu de la Sociedad Bienechora. Al seu corral s’ha trobat sobrepossat superficialment un paviment de llosetes de fang cuit d’època romana.