Patrimoni Històric
Aquesta torre és una mostra d’arquitectura militar medieval, edificada en combinació amb la resta dels bastions de l’Horta per al control i defensa de la bega de València, donant refugi a la població dels ràfols i l’alqueria del voltant. La troben descrita al Llibre del Fets durant la conquesta cristiana de 1238, estant reforçada al segle XIV amb la muralla perimetral i una vall defensiva conseqüència de les guerres contra Castella (les restes de les quals avui són visibles). És ara quan el recinte pren el nom de “castell”, que sempre ha fet les funcions de presó i graner comunal. També apareix documentada als fets de la Germania , en refugiar-se en ella Vicent Peris.
Després de segles d’abandó i amb perill de desaparèixer, va ser restaurada en 1984, convertida actualment en seu de la Col ·lecció Museogràfica.
Obra de l’arquitecte Vicent Gascó Masot. Es tracta d’una de les poques construccions de l’època que es conserven, edificada per voluntat del rei Carles III com a seu de la casa de postes (correus) i el primer ajuntament borbònic, encara que fou acabada, i així figura en la orla commemorativa, en temps de Carles IV (1794). La simetria de la façana, l’ordre i la proporció dels buits, l’ús de la pedra en motllures, les baranes dels balcons, ràfec de coberta, tenen un gran valor com a exemple únic d’edifici neoclàssic. Va ser privatitzada a les darreries del segle XIX, ocupant l’oficina de telègrafs fins la dècada de 1970.
Va ser adquirida per l’ajuntament en 1994, estant rehabilitada per a oficines municipals.
Comença la seua construcció al voltant de 1751, dins del moviment neoclàssic i sota els auspicis de l’Ordre de Montesa, encara que fou costejada integrament per la població, d’ai la durada de les obres que es perllongaren durant quasi un segle. A la planta original, de creu llatina, es va afegir en 1802 la capella de la Comunió. En la decoració intervingueren figures de gran renom, com Brell i José Cotanda, destacant sobretot les magnífiques pintures del creuer i el presbiteri, obra del valencià Vicent López. Les recents investigacions demostren que va ser edificada al solar de l’antiga casa abadia, junt a l’església medieval anomenada “la vella”, convivint totes dues durant dos dècades.
Es tracta d’un antic palau que conserva la volumetria i façana primitiva, amb una ornamentació senzilla. Fou manat edificar al sequer de les antigues almàsseres comunals per D. Francisco Niederleytner Zamora, propietari de l’empresa “Abonos El Toro” (futura Medem) com a residència familiar vinculada a l’hort de darrer, conegut històricament com l’hort de la Senyoria. En 1918 fou permutat i entrà en funcionament com a Col·legi-Asil de les Monges de Sant Vicent de Paül, funcionant finalment com una escola de xiques.
Galeria d'imatges
